silenci

Construeixo en el meu cor una tomba

per poderdescansar en ell

per que fora fa fred hi hamassa silenci

còmplice i assassí. I tot resultalleig.

Aquest fràgil refugi
em permet observar
amb la llibertat fora del temps
i de les normes, només una:
Escriure. Escriure fins a allò que no existeix
i allò que no va ser somiat.
Però sempre escriure - per si de cas-
per si queda alguna cosa per dir
per dir al final alguna cosa.

Amb un trist espanto tanco els ulls,
ja queda lluny qualsevol tipus
de sofriment obertura que pugui mortificar-me,
mentre, segueixo a pas lent el meu furtiu viatge.